Com acollir?

-          Em d'acollir de forma afectuosa, sabent que no tots som iguals i estimar la diferència ja que ens fa créixer com a persones.

-          Tenim que acollir com si fóssim una gran família.

-          Els em d'acollir i protegir.

-          S'han de sentir estimats.

-          Tenen que trobar un bon ambient, on és respira alegria.

-          S'ha de sentir lliures per expressar el que pensen.

-          Han de experimentar l'amistat amb els altres al llarg de la convivència en grup.

-          Ells/es han de sentir que hi són, encara que no els vegis.

-          S'han de sentir ajudats i recolzats en primer lloc per l'animador.

 

Què és acompanyar?

-          Està al costat del jove, oferint-li oportunitats de fer camí personal i en comunitat.

-          Em de respectar el seu procés personal. Però alhora mostrar un camí, ben definit.

-          Ensenyar a ser crític, respectuós, servicial, obert, etc...

-          L'animador ha de saber transmetre els valors cristians.

-          Estar al costat del jove, per ajudar-lo a madurar en les seves accions i decisions.

-          Hem d'il·luminar el camí a seguir i orientar en tot moment respectant la seva visió de les coses.

-          No jutjar als joves i ser objectius en el context social que viu dia a dia.

-          En tot moment em de respectar la seva manera de ser.

 

Actituds i habilitats que ha de tenir un animador:

-          Saber escoltar en tot moment i ser accessible.

-          Decidit per saber aportar noves situacions socials que ells viuen en el seu dia a dia.

-          Comprensió del que viu i pensa.

-          Amistat, no com un amic si no com el de un que sap valorar les seves qualitats i ajudar en els moments en el que ell troba dificultats amb  la societat.

-          Pacient, no esperar un resultat dels objectius marcats, cada un te un projecte de vida propi i no tots segueixen un mateix ritme.

-          Atent al que viu i com reacciona en les situacions que els marca el dia a dia.

-          Maduresa de l'animador i mirar enrera com ha estat la seva evolució personal, per així empatitzar.

-          Espiritualitat, l'animador ha de tenir experiències d'espiritualitat, per així saber transmetre el que un ja ha viscut.

-          Valorar sempre el jove, no pensar que tots son iguals.

-          Confiar sempre amb el jove, encara que a vegades s'equivoqui.

-          Somriure, estar contents per la seva aportació i que vegi en l'animador una persona alegre i vital.

-          Coherent, han de veure en l'animador una persona coherent en el que pensa i el que fa.

-          Disponible, em d'estar disponibles sempre per ajudar-los en els moments més complicats per a ells.

-          Equilibri, han de veure l'animador com una persona equilibrada que un dia diu una cosa i l'endemà en diu un altre.

 

Una forma de discernir sobre com em d'acompanyar ens hem d'haver fet les següents preguntes i reflexionar sobre elles.

1. Recorda la teva experiència com acompanyant. Anota els noms de les  persones, recorda el seu procés, els seus sentiments, com vas veure tu el seu acompanyament...
2. Quines han estat les majors dificultats que has trobat fent aquesta experiència d'acompanyament?
3. Quins han estat els millors moments o alegries en aquesta tasca d'acompanyament?
4. Pensa en tu mateix com acompanyant d'aquesta experiència.  Quines   consideres que son les teves fortaleses, limitacions, necessitats i reptes?

 

RASGOS QUE DEBE TENER EL ACOMPAÑANTE:

 

• El acompañante no es el guía que abre caminos a muchacho, ya que es el propio muchacho el que debe ir descubriendo la senda que el Espíritu le marca y esta no tiene por qué ser la misma que en su día recorrió el acompañante.
• El acompañante no es el director que marca el ritmo, sino más bien se mantiene fiel a ritmo que Dios va marcando en el muchacho.
• El acompañante no es un colega al mismo nivel que el muchacho, la empatía y la cercanía son imprescindibles en la relación de acompañamiento pero la perspectiva con que se ve el camino recorrido y sobre todo por recorrer, hace distintos los roles y las percepciones de ambos.
• El acompañante no es el psicólogo que escucha y resuelve los problemas, sino alguien que se pone en situación de construir apoyado en Jesús y afrontar las dificultades desde la fe.
• El acompañante no es el técnico que enseña contenidos con una gran argumentación sino alguien que testimonia con su vida que se puede vivir en "abundancia" /Jn 10,10) y que convence por lo que hace y es, no por lo que piensa y dice.
• El acompañante no es mero espectador de las cosas que pasan en el muchacho sino que tiene que ayudar activamente a éste, de modo que además ser luz (reflejado con su propia vida el Amor de Dios) ha de ser sal (dando sabor y evitando que se pudra la "interna inclinación de Espíritu" en cada muchacho) y para esto hace falta discernir lo que va pasando en el muchacho y saber cooperar con la verdad de la llamada que cada uno recibe.

 

TESTIMONIS:

•  
  1. Amb que t'ha ajudat l'acompanyament en el teu creixement com a cristià?
  2.  Quines actituds son imprescindibles per ser un acompanyant?
  3. Que creus que te que evitar un acompanyant?
  4. Si el teu acompanyant necessita el teu acompanyament, que li diries?

 

·       Som en Sebàstia.

    Aquí van les meves humils i breus respostes:

1.        No sé si m'han ajudat o no, en realitat no m'ho havia plantejat mai en aquests termes ja que em costa trobar-hi resposta. L'únic que puc dir és que tenia clar que era part de la meva història com a cristià en aquest món. Sabia que el que feia en aquell moment tenia sentit i era allò que Ell volia per a mi en aquell moment. No em plantejava rebre, jo estava per donar i no em vaig plantejar si això a mi m'ajuda en res, que segurament si em va ajudar a créixer en certs aspectes però ara som incapaç de fer-te'n dues retxes.

2.        Sobre tot escoltar la persona que acompanyes i mai dirigir-la amb imperatius com "has de fer això"  o "fer això altre". Els condicionals a l'estil "que tal si..." Mostrar-te segur i identificar-te amb el problema que pugui tenir, és allò de l'empatia.

3.        Que et vengui com a col·lega. Ara sonarà malament però ell sempre t'ha de veure més per damunt ell, ha d'existir una espècie de respecte. Ell s'ha de sentir inferior a tu perquè m'entenguis. Has de ser un referent per a ell, un model a seguir, fet que no llevi que ho donaries tot per ell. Però sempre ha d'existir aquest espai de respecte, de cert distanciament emocional o passional.

4.        Que pot contar amb mi. 

 

·       Testimoni d'un animador:

1.        En tot. Els cristians no som uns individus (individual), solitaris, que tenim una ideologia com una altra. Som germans que compartim un mateix Pare, una mateixa i fe i aquesta ens uneix, per això mai em d'anar tot sols, hem d'estar acompanyats. De fet, quan Crist envià als deixebles, sempre els va fer anar per parelles. El fet que hi hagi qualcú al teu costat, amb més saviesa que tu, que ha passat pel mateix que tu passes en un moment concret, és molt important i a mi personalment m'ha ajudat a madurar la meva fe, a que la meva fe deixàs de ser una fe infantil per convertir-se en una fe viscuda, assaborida, plena d'esperança. Aquella o aquelles persones s'han convertit en àngels de Déu que m'orientaven pel camí.

2.        Escolta activa. Crec que aquell que acompanya ha de dedicar els seus esforços a escoltar amb atenció a l'acompanyant i donar, quan calgui, petites orientacions que puguin il·luminar, perquè de fet el qui camina és la pròpia persona.

3.        L'imperatiu. A mi personalment em sap molt greu la persona que m'acompanya em diu el que he de fer, m'obliga a triar l'opció que ell vol. Com he dit abans l'acompanyant està per il·luminar, però qui ha de triar en darrer lloc és cada persona.

4.        Allò que necessitàs escoltar per veurer-se  reflexat i  poder triar la millor opció. Allò que li ajudàs a sentir-se bé i no el destrueixi com a persona.   

·       Testimoni de una animadora:

1.        M'ha obert la possibilitat d'explicar a algú els meus pensaments més profunds referits a la fe. Això m'ha conduït a l'autoconeixament.

2.        Crear un ambient de confiança, respectar el silenci i les opinions.

3.        Jutjar l'acompanyant, frisar, conduïr-lo per un camí concret.

4.        Que m'explicàs com viu la fe, quan es troba més aprop de Déu, quines són les seves inquietuds.

 

 

 

 

BIBLIOGRAFÍA:

 

• Jesús Sastre García: El acompañamiento espiritual. Descleé de Broouwer. Bilbao 2008
• José María Escudero: Educar: un compromiso cristiano. Materiales para trabajar con educadores cristianos. CCS. Madrid 2008
• Equipo ADSIS: Aprender a vivir. Guia para el acompañamiento. PPC/ADSIS. Madrid 2008
• XXXVI Jornadas Nacionales de Pastoral Juvenil Vocacional: Acompañar procesos de discernimiento vocacional. Revista Todos Uno. Madrid 2006
• XXXIV Jornadas Nacionales de Pastoral Juvenil Vocacional: Materiales para la formación en acompañamiento y discernimiento vocacional. CONFER. Madrid 2004
• José Sorando: La orientación vocacional. Materiales de trabajo. Madrid 2004     4ºEd
• José Ramón Urbieta: Acompañamiento de los jovenes. PPC. Madrid 1998     2ª Ed.
• José Mª Bautista: 10 palabras clave sobre la pastoral con jovenes. Fórum de Pastoral con Jóvenes. Ed Verbo Divino. Estella 2008
• VV.AA. (Grupo La Cochera): Ser persona para ser creyente. Dinámicas para conocerse, comunicarse y analizar la realidad en grupos de adultos. Editorial CCS. Madrid 2004
• Dolores Alexandre: Iniciar en la oración. Editorial CCS. Madrid 2004