SECRETARIAT DIOCESÀ
DE JOVENTUT
Diòcesi de Menorca
Ens trobaràs a:
Carrer Ca'l Bisbe s/n
07760 Ciutadella de Menorca
Correu electrònic:
secretariat.joventut.
menorca@hotmail.com
Bisbat de Menorca:
Secretariat de Catequesi:
http://catequistesmenorca.blogspot.com/
Pastoral Universitària
de Menorca:
Secretariat interdiocesà de joventut:
“Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»
Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.”
Aquesta és la història d'un home que estava tip de plorar. Mira al seu voltant, doncs li havien dit que la felicitat la tenia al davant.
La felicitat era una flor. La va collir, però encara la tenia a la mà, que ja havia perdut tots els pètals i colors.
La felicitat era un raig de sol. Aixecà el rostre per escalfar-se, i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits, però se li van trencar les cordes.
Quan al capvespre tornava cap a casa, aquell bon home seguia plorant.
L'endemà, va seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí va veure un nen que plorava. Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà. La fragància i de la flor els perfumà a tots dos.
Una pobra dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs. Ell la va portar fins el sol, i tots dos s'hi van escalfar.
Un grup de nois cantava. Ell els acompanyà amb la seva guitarra, i tots es divertiren amb aquella melodia.
En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò, doncs era feliç.
Si un infant viu CRITICAT, aprèn a CONDEMNAR.
Si un infant viu amb HOSTILITAT, aprèn a BARALLAR‑SE.
Si un infant viu AVERGONYIT, aprèn a SENTIR‑SE CULPABLE.
Si un infant viu amb TOLERANCIA, aprèn a ser TOLERANT.
Si un infant viu amb ESTIMUL (ENCORATJAMENT) aprèn a CONFIAR.
Si un infant viu APRECIAT, aprèn a APRECIAR.
Si un infant viu amb EQUITAT, aprèn a ser JUST.
Si un infant viu amb SEGURETAT, aprèn a tenir FE.
Si un infant viu amb APROVACIO, aprèn a ESTIMAR.
Si un infant viu amb ACCEPTACIO i AMISTAT, aprèn a TROBAR AMOR en el món.
Un rey fue hasta su jardín y descubrió que sus árboles, arbustos y flores se estaban muriendo.
El Roble le dijo que se moría porque no podía ser tan alto como el Pino.
Volviéndose al Pino, lo halló caído porque no podía dar uvas como la Vid. Y la Vid se moría porque no podía florecer como la Rosa.
La Rosa lloraba porque no podía ser alta y sólida como el Roble. Entonces encontró una planta, una fresia, floreciendo y más fresca que nunca.
El rey preguntó:
¿Cómo es que creces saludable en medio de este jardín mustio y sombrío?
No lo sé. Quizás sea porque siempre supuse que cuando me plantaste, querías fresias. Si hubieras querido un Roble o una Rosa, los habrías plantado. En aquel momento me dije: "Intentaré ser Fresia de la mejor manera que pueda".
Ahora es tu turno. Estás aquí para contribuir con tu fragancia. Simplemente mirate a ti mismo.
No hay posibilidad de que seas otra persona.
Puedes disfrutarlo y florecer regado con tu propio amor, o puedes marchitarte en tu propia condena..."