Tampoco es para tanto...

"Tampoco es para tanto" tracta l'assetjament masclista al carrer com a tema principal de l'obra. L'obra està construida a partir de vivències reals viscudes al barri. S'hi tracta el tema dels "piropos", com es propinen sense consentiment, fins a quin punt estan normalitzats i com reacciona -o no reacciona- la societat davant d'un problema com aquest. El final de l'obra és una reflexió sobre com podem actuar de forma conjunta davant d'una situació d'assetjament masclista. Podem fer-hi alguna cosa més a banda de mirar i restar-li importància? Realment "no es para tanto"?

Carousel imageCarousel imageCarousel imageCarousel imageCarousel imageCarousel image